10 novembre 2018, senderisme per la Collserola Indòmita

El 10 de novembre hem tornat a sortir pel pati de casa, Collserola.

I és que en general la tenim oblidada, segurament perquè la tenim cada dia al davant, perquè no té grans cims on practicar alpinisme o perquè en general tenim la gran sort de viure en un territori on el que es fa difícil és triar on anar per la quantitat de possibilitats que ens ofereix.

Sigui com sigui aquest dissabte hem tornat a fer una volta per Collserola guiant i acompanyant un grup de gent que s’han apuntat a través del projecte de rutes culturals del MACBA. Hem redescobert la Collserola que abraça 9barris, això sí, sortint un tant dels camins més trepitjats i acostant-nos al fons de la vall, als boscos tancats i a algunes fonts abandonades.

sortida collserola 10 novembre

Sortim tard, sempre sortim tard, cap a les 10.20h, i enfilem des de La Guineueta fins a Canyelles per agafar el camí que puja a la font de Santa Eulàlia. Poc més de 20 minuts de  pujada per arribar a un racó emblemàtic de la muntanya del barri. Racó, entre setmana, d’aquella gent que ja no esta obligada a treballar tots els dies, punt de trobada de gossos, famílies i gent diversa que aprofiten els bancs i l’ombra per esmorzar i desconnectar de la ciutat que està 500 metres més avall. Nosaltres fem el mateix, aprofitem aquest punt per fer una paradeta, presentar-nos una mica, explicar qui som i el que fem i arrancar de nou cap al Coll de la Ventosa i el Camí de les Aigües.

20181110_105301El Camí de les Aigües, allà on manen les bicicletes, o això es pensen algunes d’elles, ens porta fins un primer camí que baixa cap al Vallès deixant-nos a la vista esquerre Montserrat i de front Sant Llorenç del Munt i pel que arribem a la carretera del cementiri que creuant-la i reprenent la direcció cap a Barcelona ens deixa davant d’un petit camí que s’endinsa al bosc.

Aquí comença la veritable Collserola Indòmita que hem conegut en aquesta sortida. Una entrada plena de merda variopinta entre rajoles, alguns plàstics i altres regals que qui sap qui ha volgut anar deixant per a qui hi vingui després, marca d’aquella gent que ni coneix ni respecta el seu entorn.

Una entrada ferotge i bruta que ens condueix en molt pocs metres a un bosc tancat, ple de bolets i de rastres de senglars que ens deixa als peus de la Font d’en Tapioles i la Font del Ferro. Dues fonts abandonades que aprofiten el torrent natural d’en Tapioles, una creada enmig de la petita presa que talla el torrent i l’altre just al costat amb dos petits bancs i una inscripció que quasi no es deixa llegir pel pas dels anys.

20181110_114412Deixant enrere les fonts reprenem la pujada pel bosc i acabem en un sender que entre esbarzers en porta a trobar un antic pou abandonat que està a uns escassos 50 metres per sota del Camí de les Aigües on hi arribem, aquest cop a l’altra banda del pont que passa per sobre de la carretera, i que seguim en direcció la Torre del Baró pujant fins al Turó de Valldaura.

20181110_121358 Després de contemplar una estona les vistes espectaculars de Sant Adrià fins al port de Barcelona baixem cap a la Torre del Baró i el mirador on donem per finalitzada aquesta ruta per Collserola.

280 metres de desnivell positiu acumulat en 6’5 kilòmetres per passar un matí passejant al costat de casa.

Anuncios

Curs de rescat en muntanya

El passat 16 de gener vam tenir el plaer d’acollir el curs de rescat bàsic en muntanya. Primer de tot volem agrair a l’Ernest de l’Equipa’t i a tot l’equip de persones que ens van guiar durant el curs i per descomptat a totes les persones que hi veu assistir.

Un curs molt dinàmic i totalment pràctic on hem pogut aprendre algunes d’aquelles coses que esta bé saber tot i que esperem no haver de posar mai en pràctica real.

A banda dels principis bàsics d’anàlisi d’una situació d’emergència vam posar en pràctica la construcció d’una llitera amb una corda i amb el nus ballestrinque, el transport de persones accidentades en diferents situacions i les immobilitzacions d’extremitats i coll per al transport.

Aquí teniu un recull de fotos de la jornada.

 

TOTXOS CAM 9BARRIS-Somni de primavera

Quedem a les 8h a La Masia de la Guineueta, sortim a les 9’15h del Granier de Passeig Valldaura…no seria millor quedar directament aquí si sempre acabem fent el primer esmorzar abans d’agafar el cotxe?

Tirem cap a Collbató, recollim al “sherpa local” i ens passem a fer un “carajillet” pel bar Muntanya, perquè començar a escalar amb fred no agrada i, sent només les 10h, cal deixar temps perquè el Sol li doni bé a la paret.

Total, que després de tota la prèvia, en 10 minuts estem als peus dels Totxos Cam 9Barris.

Hem mirat la ressenya del totxo a esgarrapacrestes i a natura100% i  veiem que hi ha varies vies per triar, acabem fent la Somni de tardor seguint la ressenya de escalatroncs

El primer llarg són 25 metres de IV amb molt bona roca, Sol i 4 parabolts fins arribar a una reunió més que còmode després de superar un ressalt.

 

Per començar el segon llarg s’ha de baixar de la roca on esta la primera reunió. Es veuen  dos parabolts, el de l’esquerra no acabem d’entendre si es de la Mal Pas o de la Somni de tardor, nosaltres tirem recte, arribem a un replà, acabem de pujar un ressalt i ja estem a la segona reunió.

25 metres més de IV amb 4 parabolts

La reunió es molt còmode i just a sobre tenim una esplanada que ens portarà caminant fins al peus del tercer llarg, anem tirant cap allà mentre esperem que pugin els de la segona cordada.

Per arribar al tercer llarg només cal que remuntem caminant l’esplanada on estem cap a l’esquerra, i seguint una marca verda, arribem al peu de l’últim llarg.

3aaa

Són 30 metres que comencen amb un tram de 6a o V/A0e i que conforme es va pujant alçada va baixant fins al IV, 9 parabolts.

Si es vol, un cop aquí es pot fer també l’últim llarg de la somni de tardor.

Tres ràpels fins al terra i aprofitem per fer un 6b d’esportiva del totxo del costat abans de tornar a recollir al sherpa per a què ens porti fins al bar a fer la de tancar el dia.

Bona jornada a Montserrat  i bon estreno pels 2 nous adeptes!

Jornades de formació en orientació en el medi obert

Us deixem un recull de fotos de les jornades de formació en orientació en el medi obert que vam realitzar els passats  10 i 11 de març amb la gent de Montserrat Camp Base.

1era sessió. Teoria i ositos de goma al nostre local

Conceptes sobre l’ús de la brúixola i lectura de mapes i primeres pràctiques de rumbs i azimuts…diguem que hi ha qui té més facilitat i qui en te menys i que hi ha qui va menjar més ositos que altres.

2a sessió. Passem a la pràctica pels camins de Montserrat

Com no podia ser d’una altra manera , entre el retard a la sortida  i les obres de l’A2, arribem una hora tard al punt de trobada . Cafè ràpid de rigor, perquè conèixer la localització dels bars dels llocs també és un bon punt de refrència, i iniciem l’expedició pels carrers de Collbató amb la intenció de seguir la ruta que ens vam marcar al local el dia abans.

 

En poca estona sortim del poble i comença el joc d’ intentar seguir el camí més fàcil per anar trobant els diferents punts marcats al mapa, ens anem tornant per equips per guiar al grup fins al següent punt i així anem avançant amb una solana que apreta com si fos estiu. Tot i la falta de confiança pròpia i mútua aconseguim arribar a tot arreu, avui no hi ha ositos de premi però ja tenim mig camí fet.

 

A meitat de la ruta trobem un bon espai amb ombra per parar a dinar i aprofitem per fer un petit descans i plantejar el camí de baixada que ens ha de portar a la continuació de la nostra ruta cap a les coves.

 

Trobat el nou camí aconseguim arribar fins a  les coves i de nou als carrers de Collbató. Han estat unes sis hores de ruta per camins molt diferents entre sí i amb unes vistes impressionants en tot moment.

 

Per acabar les jornades la gent de Montserrat Camp Base ens ofereixen una petita sessió de primers auxilis en muntanya, conceptes bàsics d’actuació i alguns truquillos per sortir de situacions complicades i un repàs a la farmaciola bàsica. Ara si, tornem al bar, el punt d’inici.

 

PICA D’ESTATS, per la Vall Ferrera, 1 i 2 d’octubre

Sortim  només mitja hora més tard de l’hora que havíem dit i això ja és moltíssim, i tot i que anuncien algo de pluja, per no variar en les sortides de tot l’any, tirem direcció Llavorsí per parar a esmorzar i aquí sí que se’ns dilata una mica més la cosa…

De Llavorsí a Àreu i d’allà una pista llarga i en bastantes males condicions per un turisme amb quatre persones i motxilles, diuen que uns 11km, fins arribar a l’aparcament de la Molinassa.

Des de l’aparcament surt un camí marcat i senyalitzat en direcció al refugi de Vallferrera i un cop allà ja només haurem d’agafar un camí amb forta pendent que surt del costat de la font.

Arribem a un primer collet i continua sent evident el camí a seguir cap a la Pica d’Estats, ara puja més suau, planeja, baixa,… fins que arribem a un petit mur en el que haurem de desgrimpar sense dificultat.

Un cop superada la desgrimpada comença el camí que ens porta cap a la vall i cap a l’estany de Sotllo, creuem un pont de fusta, passem per unes passarel·les. que hi deuen ser per quan s’inunda el prat. i després d’una  pujada més arribem a l’estany de Sotllo.

 

Abans d’arribar aquí ja ens hem separat en dos grups, el primer triga poc menys de dues hores a arribar, l’altre unes dues i mitja.

Comença a ploure i després d’uns quants “millor ens quedem aquí, millor ja que hi som pugem fins a l’estany d’Estats que només hi ha mitja hora”….ens quedem i aprofitem la cabana de pastor per muntar una cuina i amb la idea de deixar, de cara a l’endemà, les motxilles i tendes per pujar sense pes cap al cim.

I avui sí, per no faltar a la tradició quedem en sortir a les 6h i entre la pluja del matí, l’esmorzar i la recollida de tendes acabem sortint a les 9h, ole!!

Mitja horeta fins  a l’estany d’Estats i en res ja estem als peus de la tartera…

La tartera és llarga i es fa llarga, puja forta fins al coll que ens fa  entrar a la cara francesa. Aquí trobem una mica de gel però no al mig del camí, no ens calen ni el piolet ni els grampons.

 

Baixem uns metres per tornar-los a pujar fins trobar un punt en el que podem anar directes a la Pica per la dreta o direcció al Montcalm pel camí que puja per l’esquerre, més suau, i que després, un cop al coll, ens portarà al Montcalm a l’esquerre i a la Pica i el Verdaguer si anem cap a la dreta.

Arribem al cim de la Pica unes tres hores després de sortir de la cabana de l’Estany de Sotllo amb una boira que a estones ha deixat veure una mica la vista dels Pirineus francesos, però no les vistes des de el cim…haurem de tornar a l’estiu.

Les fotos de rigor, estrena de bandera, plantada del CAMilo al costat de la Moreneta i petit moment per reivindicar #capcreualscims

De baixada hi ha qui aprofita per pujar al Verdaguer, 5min? i el grup del triplet que pugen també al Montcalm aprofitant que hi tornem a passar per sota de tornada. Parada tècnica per menjar i recollir a la cabana, on no som els únics que hem aprofitat per deixar-hi les coses durant el dia, i tornada cap a l’aparcament. Sortim pel camí que deixa l’estany a l’esquerre, cal fer una petita desgrimpada però sembla que així escurçem una mica, en total unes 8h des de la sortida de la cabana.

ROCOBLOC 3.3, a la tercera sí!!!

Tercera edició de l’open d’escalada urbana de 9barris. Hem hagut d’intentar-ho tres vegades per aconseguir-ho. A la primera, allà a la primavera del 2016, vam aconseguir fer la meitat de l’open i al segon dia després de matinar, de publicar a totes bandes que “això són 4 núvols”, que “el Rocobloc pot amb tot i tira endavant”… va ploure, es va suspendre i tot es va viure com un fracàs absolut després d’una primera jornada en la que havíem superat les expectatives de mal temps. Aquí teniu unes fotos d’aquell 7 de maig del 2016.

Però com res no ens atura i en poc més d’un mes havia d’arribar la festa major del barri es va decidir que ho aplaçàvem, total només eren unes setmanes, hi ha via gent que havia pagat una inscripció i no era just tampoc abandonar a la primera, entràvem de ple al mes de juny i el temps seria bo segur. Tota la festa major de la Guineueta  sense problemes, i el diumenge final, a unes hores de començar a muntar per segona vegada la tercera edició del Rocobloc ens mengem una merda com una casa i es torna a posar a ploure, aquest cop ni fotos ni hòsties no arribem ni a baixar les caixes de l’armari.

I després d’unes quantes pujades i baixades d’alguna paret, algunes reunions sempre absolutament operatives i alguna que altre discussió es decideix que no el tornem a fer per a la setmana següent tornar a treure el tema i decidir que sí, coses de l’associacionisme i la participació plural…

Total, que abans de l’estiu marquem data, el 9 d’octubre de 2016 serà el dia, sabem que no plourà perquè ens ho diu l’esperit i perquè no ens queden més opcions de dates així que marxem de vacances sabent que a l’octubre triomfarem.

Durant tota la setmana abans de l’open anuncien mal temps a totes les televisions, s’inicien huracans al tròpic que nosaltres pensem que vindran a parar, amb la sort que hem estat tenint, segur, fins a Nou Barris i de cop la Mònica Usart diu que no, que a Barcelona diumenge com a molt plourà a primera hora del matí i després hi haurà núvols i fresquet… i finalment així és, s’acompleix la predicció i no brilla de tot el sol però acabem podent fer el Rocobloc, a la tercera sí!!!

Fotos de la jornada, gràcies Jordi!

*fotos de Jordi Bardajil

Fotos de la final

*fotos de Jordi Bardajil

I res més. Felicitats als finalistes i gràcies a totes les persones que heu fet possible d’una manera o altra la tercera edició del Rocobloc, als equipadors, als qui heu aportat els premis, trofeus i regals, als qui li invertiu hores i més a millorar el roco del barri, al Jordi per les fotos, a les que heu vingut a escalar, a les que heu passat per allà i a les entitats de 9barris per fer possibles 36 anys de La Cultura va de Festa.

107

*Jordi Bardajil

 

a pel 4.1!!

ROCOBLOC 3.3 a la tercera va la vençuda

A qui vingués al maig i es va quedar a mitges per culpa de la pluja, a qui ho va tornar a intentar al juny i va veure com es tornava a anul·lar l’open per culpa, una altra vegada, de la pluja….. no us deixeu vèncer, la tercera serà la bona!!!

El proper 9 d’octubre tornem amb la tercera edició de la tercera edició del Rocobloc, ROCOBLOC 3.3, a tota la gent que veu venir i us veu inscriure, només cal que vingueu amb la samarreta que se us va donar en el moment d’inscriure-us i, si voleu, amb la targeta de la puntuació.A qui no vingués, aquest cop que no hi falti!!

El rocòdrom ha canviat, per tant alguns blocs estaran modificats i n’hi haurà de nous. Aquest tercer cop ho concentrarem tot en una jornada d’un sol dia, l’horari exacte el confirmarem en breu.

Us hi esperem

rocobloc3puntozeroweb

Activitats previstes de setembre a desembre de 2016

Molt bones! us deixem la proposta d’activitats prevista per als propers mesos, si teniu qualsevol pregunta o us voleu inscriure a alguna de les activitats podeu fer-ho per mail a camnoubarris@gmail.com , a facebook  o passant qualsevol dimecres per La Masia de la Guineueta, plaça ca n’ensenya,4 ( 93.359.40.00)

programacio-trimestreweb

us deixem també la informació amb més detall de la propera sortida de cap de setmana a la Pica d’Estats…

pica-destatsweb

Salut!