10 novembre 2018, senderisme per la Collserola Indòmita

El 10 de novembre hem tornat a sortir pel pati de casa, Collserola.

I és que en general la tenim oblidada, segurament perquè la tenim cada dia al davant, perquè no té grans cims on practicar alpinisme o perquè en general tenim la gran sort de viure en un territori on el que es fa difícil és triar on anar per la quantitat de possibilitats que ens ofereix.

Sigui com sigui aquest dissabte hem tornat a fer una volta per Collserola guiant i acompanyant un grup de gent que s’han apuntat a través del projecte de rutes culturals del MACBA. Hem redescobert la Collserola que abraça 9barris, això sí, sortint un tant dels camins més trepitjats i acostant-nos al fons de la vall, als boscos tancats i a algunes fonts abandonades.

sortida collserola 10 novembre

Sortim tard, sempre sortim tard, cap a les 10.20h, i enfilem des de La Guineueta fins a Canyelles per agafar el camí que puja a la font de Santa Eulàlia. Poc més de 20 minuts de  pujada per arribar a un racó emblemàtic de la muntanya del barri. Racó, entre setmana, d’aquella gent que ja no esta obligada a treballar tots els dies, punt de trobada de gossos, famílies i gent diversa que aprofiten els bancs i l’ombra per esmorzar i desconnectar de la ciutat que està 500 metres més avall. Nosaltres fem el mateix, aprofitem aquest punt per fer una paradeta, presentar-nos una mica, explicar qui som i el que fem i arrancar de nou cap al Coll de la Ventosa i el Camí de les Aigües.

20181110_105301El Camí de les Aigües, allà on manen les bicicletes, o això es pensen algunes d’elles, ens porta fins un primer camí que baixa cap al Vallès deixant-nos a la vista esquerre Montserrat i de front Sant Llorenç del Munt i pel que arribem a la carretera del cementiri que creuant-la i reprenent la direcció cap a Barcelona ens deixa davant d’un petit camí que s’endinsa al bosc.

Aquí comença la veritable Collserola Indòmita que hem conegut en aquesta sortida. Una entrada plena de merda variopinta entre rajoles, alguns plàstics i altres regals que qui sap qui ha volgut anar deixant per a qui hi vingui després, marca d’aquella gent que ni coneix ni respecta el seu entorn.

Una entrada ferotge i bruta que ens condueix en molt pocs metres a un bosc tancat, ple de bolets i de rastres de senglars que ens deixa als peus de la Font d’en Tapioles i la Font del Ferro. Dues fonts abandonades que aprofiten el torrent natural d’en Tapioles, una creada enmig de la petita presa que talla el torrent i l’altre just al costat amb dos petits bancs i una inscripció que quasi no es deixa llegir pel pas dels anys.

20181110_114412Deixant enrere les fonts reprenem la pujada pel bosc i acabem en un sender que entre esbarzers en porta a trobar un antic pou abandonat que està a uns escassos 50 metres per sota del Camí de les Aigües on hi arribem, aquest cop a l’altra banda del pont que passa per sobre de la carretera, i que seguim en direcció la Torre del Baró pujant fins al Turó de Valldaura.

20181110_121358 Després de contemplar una estona les vistes espectaculars de Sant Adrià fins al port de Barcelona baixem cap a la Torre del Baró i el mirador on donem per finalitzada aquesta ruta per Collserola.

280 metres de desnivell positiu acumulat en 6’5 kilòmetres per passar un matí passejant al costat de casa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s