PICA D’ESTATS, per la Vall Ferrera, 1 i 2 d’octubre

Sortim  només mitja hora més tard de l’hora que havíem dit i això ja és moltíssim, i tot i que anuncien algo de pluja, per no variar en les sortides de tot l’any, tirem direcció Llavorsí per parar a esmorzar i aquí sí que se’ns dilata una mica més la cosa…

De Llavorsí a Àreu i d’allà una pista llarga i en bastantes males condicions per un turisme amb quatre persones i motxilles, diuen que uns 11km, fins arribar a l’aparcament de la Molinassa.

Des de l’aparcament surt un camí marcat i senyalitzat en direcció al refugi de Vallferrera i un cop allà ja només haurem d’agafar un camí amb forta pendent que surt del costat de la font.

Arribem a un primer collet i continua sent evident el camí a seguir cap a la Pica d’Estats, ara puja més suau, planeja, baixa,… fins que arribem a un petit mur en el que haurem de desgrimpar sense dificultat.

Un cop superada la desgrimpada comença el camí que ens porta cap a la vall i cap a l’estany de Sotllo, creuem un pont de fusta, passem per unes passarel·les. que hi deuen ser per quan s’inunda el prat. i després d’una  pujada més arribem a l’estany de Sotllo.

 

Abans d’arribar aquí ja ens hem separat en dos grups, el primer triga poc menys de dues hores a arribar, l’altre unes dues i mitja.

Comença a ploure i després d’uns quants “millor ens quedem aquí, millor ja que hi som pugem fins a l’estany d’Estats que només hi ha mitja hora”….ens quedem i aprofitem la cabana de pastor per muntar una cuina i amb la idea de deixar, de cara a l’endemà, les motxilles i tendes per pujar sense pes cap al cim.

I avui sí, per no faltar a la tradició quedem en sortir a les 6h i entre la pluja del matí, l’esmorzar i la recollida de tendes acabem sortint a les 9h, ole!!

Mitja horeta fins  a l’estany d’Estats i en res ja estem als peus de la tartera…

La tartera és llarga i es fa llarga, puja forta fins al coll que ens fa  entrar a la cara francesa. Aquí trobem una mica de gel però no al mig del camí, no ens calen ni el piolet ni els grampons.

 

Baixem uns metres per tornar-los a pujar fins trobar un punt en el que podem anar directes a la Pica per la dreta o direcció al Montcalm pel camí que puja per l’esquerre, més suau, i que després, un cop al coll, ens portarà al Montcalm a l’esquerre i a la Pica i el Verdaguer si anem cap a la dreta.

Arribem al cim de la Pica unes tres hores després de sortir de la cabana de l’Estany de Sotllo amb una boira que a estones ha deixat veure una mica la vista dels Pirineus francesos, però no les vistes des de el cim…haurem de tornar a l’estiu.

Les fotos de rigor, estrena de bandera, plantada del CAMilo al costat de la Moreneta i petit moment per reivindicar #capcreualscims

De baixada hi ha qui aprofita per pujar al Verdaguer, 5min? i el grup del triplet que pugen també al Montcalm aprofitant que hi tornem a passar per sota de tornada. Parada tècnica per menjar i recollir a la cabana, on no som els únics que hem aprofitat per deixar-hi les coses durant el dia, i tornada cap a l’aparcament. Sortim pel camí que deixa l’estany a l’esquerre, cal fer una petita desgrimpada però sembla que així escurçem una mica, en total unes 8h des de la sortida de la cabana.

Anuncios

ASCENSIÓ AL BASTIMENTS

Sortim tard, tal i com ens caracteritza, arribem a Queralbs plovent i mentre acabem de muntar motxilles surt el Sol que ens acompanyarà durant els dos dies

La pujada des de Queralbs comença amable entre boscos i passant pel Salt del Grill,  fins arribar al pont trencat que marca l’inici del tram més dur de l’itinerari. Una pujada en zig-zag que ens portarà fins al refugi de Coma de Vaca.

Tot i haver començat la sortida més tard del que preteníem, arribem al refugi a primera hora de la tarda, i que no hi hagi massa neu no ens impedeix aprofitar la que hi ha per muntar-nos un parell de pistes per poder fer el pingüí una estona abans de ficar-nos al refugi a preparar la pujada de l’endemà.

Uns caldos, una mica de te, uns vinets i uns Ducados  i a apretar-nos per dormir, nosaltres 10 i els 3  de la UEC de gràcia amb qui coincidim per fer nit. Al matí sortim dues hores més tard del que havíem previst la nit abans… molt bones intencions i molta mandra pel matí, a les 9h estem de camí cap al Bastiments.

Passem una mica de la ruta marcada, pugem per una tartera per guanyar més ràpid el coll de la marrana i en poc més de dues hores estem als peus del Bastiments a punt  per fer la última pujadeta que ens queda fins al cim.

29

A partir d’aqui comencem a trobar gent que ve des de Ulldeter i inclús qui ja esta de baixada, esta clar que intenció no ens en falta però matinar no ens agrada massa.

Últim esforç, menys del que sembla des de abaix, i ja som al cim, primer passem per la creu… perquè n’hi ha d’haver sempre una??,  i uns pocs metres més amunt arribem al cim real del Bastiments , foto de rigor…

… i baixada cap al cotxe passant pel refugi a recollir les motxilles. La propera, en breu i esperem que amb més neu!!